Contra el feixisme, violència bastonera!

El passat 24 de gener....... Una altra actuació!! Aquest cop vam poder modificar el nostre lema “Contra el patriarcat, violència bastonera!!! (en honor a les animadores que van actuar just davant nostre al cap del Sant Andreu). Ara podem canviar el nostre lema per “Contra el feixisme violència bastonera”, doncs l’Esquerra Independentista ens va convidar a actuar a l’acte convocat per commemorar els 70 anys de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona.

A les tres de la tarda (ens agradaria dir puntuals, però mai no ho aconseguim) estàvem a la porta de Sta. Maria del Mar a Barcelona, preparades per assajar. Nervioses com una mala cosa, intentàvem que els balls ens sortíssim millor que a l’actuació anterior a Horta. I entre assaig i assaig: guiris que preguntaven “What’s thaaaat?” i els bastoners de Gràcia Cop a Cop enrient-se dels nostres bastons que ells anomenaven “palillus”,

Posant fi a l’assaig, vam anar a treure el cap al passeig del Born, per veure l’ambient del lloc d’actuació i després ens vàrem anar a vestir de bastoneres, sense camalls ni res, seguint la línia punki de la colla. I un cop vestides, a fer un bon “carajillo” per fer passar els nervis. Potser l’alcohol no ens fa ballar millor, però l’alegria que dúiem a sobre no ens la treia ningú.

I per fi…. Primera tanda de balls: comencen les gralles, segueixen els Bastoners de Lleida i….. La Bastonera de Sant Andreu!!!!, després Picadits de Vilassar i Cop a Cop de Gràcia. Amunt, amunt!!! Vam ballar “El Merdós” i el “Corre-Corre”, que van sortir prou bé!!!.

Un cop trencat el gel, les colles vam tornar a ballar, i aquest cop vam fer el nostre ball estrella: “La floreta”. Amunt penya!!! I vinga a saltar i brincar! Potser no sóm de les colles que piquen més fort... però en energia no ens guanya ningú.

I això no va ser més que el començament de la tarda. Ja que després de les actuacions de cultura popular (concretant: després de les actuacions bastoneres) hi va haver el gruix de la jornada: “l'homenatge als/les lluitadors/es antifeixistes” amb tot un seguit de parlaments.

Ja sense nervis, a la manifestació, la Bastonera vam portar les torxes, just darrera la colla de Vilassar, que portaven l’Estelada gegant encapçalant la mani. L’idea era prou bona: les colles bastoneres, amb el faldellí i la camisa de ball, totes uniformades, havíem de portar l’Estelada i la torxes, però amb la rasca que feia dúiem les jaquetes i forros cordats fins al coll, i de l’uniforme ni rastre, sols es veia un xic del faldellí per sota la jaqueta.

La manifestació va acabar al punt inicial, al passeig del Born, on es va cloure l’acte amb un concert. En aquest punt, els membres de la colla ens vam anar disgregat poc a poc, i es aquí on van començar les primeres desercions.


Vídeo on surt la Bastonera (al principi ballant, i després se'n veuen membres amb les torxes).


Un altre vídeo on no surt la Bastonera però sí les fotos del borbó i el dictador cremant!!


Quan tinguem fotos, les penjarem!

Imatges de La Bastonera al Passeig del Born: http://picasaweb.google.com/olgaschluter/LaBastoneraDeStAndreu

Dissabte 24 ballem! Contra el feixisme, violència bastonera!

Pooobleee!!
Geeeeent!!
Coooollaaaa!!!

Que demà passat, dissabte 24, ballem!!

I ho fem un marc especial: al Passeig del Born, a tocar del Fossar de les Moreres (on no s'hi enterra cap traïdor, i sovint tampoc ni hi parlen!), durant la jornada que l'Esquerra Independentista (el moviment polític, l'EI de debò, no la patranya aquesta del pallasso l'uriel bertran, que es va voler copiar el nom per confondre la gent) ha convocat per commemorar els 70 anys de l'entrada de les tropes feixistes de Franco a Barcelona. Era el 26 de gener de 1939.

Cal dir que un altre 26 de gener, el de 1641, els catalans/es vam guanyar els castellans a la Batalla de Montjuïc. Era en el context de la Revolta dels Segadors. Llàstima que al final vam perdre i va començar el desmembrament de Catalunya (Països Catalans) amb la partició i entrega a la corona gavatxa (aka francesa) del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i mitja Cerdanya, el que avui es coneix com a Catalunya Nord. Això va ser el 7 de novembre de 1659.

Un altre 26 de gener, el de 1978, moria assassinat per la policia Martí Marcó, que aleshores era militant de les "jerc" i que ara seria titllat de terrorista, fins i tot per les mateixes "jerc", que en un exercici de cínica hipocresia li reten homenatge; però només pel fet que era militant seu: si algú ara agafa les armes, què direu, botiflers?

D'un temps ençà, el 26 de gener és el dia del Combatent Català...

Però tornant al que ens ocupa,

Què?: que aquest dissabte ballem.
On?: al Passeig del Born
Quan?: a les 16.24 i a les 16.58
Perdó?: sí, sí, a les 16.24 i a les 16.58h. És que hi ha altres colles i la programació està tota combinada...

Bé, i això de les colles serà només el començament; després hi ha acte d'homenatge als/les lluitadors/es antifeixistes; manifestació; acte polític; i concert. Vaja, que n'hi ha per estar-s'hi tota la tarda-vespre!!

Un dia dur, direu... i tant! Tant, que per a l'endemà 25, ja ens hem programat un esmorzar de forquilla!! Hahaha, com avança la comissió gastronomia!

Apa, ja ho sabeu:
CONTRA EL FEIXISME, VIOLÈNCIA BASTONERA!

Ens han convidat a ballar a Gramenet de Besós

Però no creiem que poguem anar-hi per falta de personal...

Jornades Antifeixistes 2009

Crònica de la cafeta del dissabte 17!

La Bastonera de Sant Andreu no està subvencionada ni ho estarà... I clar, arriba un moment que ens feien falta diners per diverses qüestions: nous faldellins ajuda econòmica pel local dels Diables a on assagem, etc... (maleït sistema capitalista que ens obliga a treballar amb diners). Davant d’aquesta situació vam decidir, per una vegada, posar-nos a l'altre costat de la barra; vist la nostra afició a fer birres, aquesta vegada, a més de consumir-les, també les posàvem.

El lloc triat va ser el Centre Social Okupat “La Gordíssima” i l’hora d’inici les 20:30.

Arribada l’hora “h” vam començar amb només membres de la colla, algun membre del centre social, i una persona de l’Eixample; es veu que el poder de convocatòria del Barça (que jugava de 20:00 a 22:00) de moment és més gran que el de la Bastonera (però només de moment, eh!). Aleshores, donada la tranquil·litat imperant a l'hora que jugava el Barça, es va començar a jugar al kiriki, amb la particularitat que qui perdia havia de fer un glopet de birra, qüestió que no era del tot respectada, perquè com tots/es sabeu hi ha I.V a la colla que estàvem bevent coca cola...

Una vegada el Barça donava mostra de la seva superioritat en la lliga de l’estat espanyol, va començar a arribar genteta... hi havia gent de tot els sectors del poble, molta gent de l’Eixample i mica en mica es va omplir... El Punxa-Disc Absolució Jona va començar a posar patxangueo... el nivell alcohòlic va anat pujant... i la gent començava a ballar patxanga (a excepció d'uns/es quants/es membres de la colla que seguien amb una mena de ludopatia jugant al “rapido” o al “mechero”, algunes amb més habilitat que d'altres...)

És de destacar que no va haver-hi cap actuació sorpresa tal i com vam prometre...o gairebé... perquè donat que ja tenim experiència, uns/es quants/es vam començar a ballar sense bastons, cosa que comença a ser un clàssic a les activitats socials de la colla.

Amb els nivells d'alcohol prou alt com per trencar un etilòmetre va arribar l’hora de tancada, amb la Gordissima plena, balls espectaculars dels skins de Sant Andreu, membres de la colla cridant a l’estil hooligan la musica de la floreta,... i vist el que hi havia, es va decidir estirar-la una miqueta més... fins que a això de 2/4 de 4, a cop de motxo i raspall es va començar a fer fora a tothom i a netejar l’espai (s’ha de dir que tothom, o gairebé, va col·laborar i no crec que s’hagin de prendre mesures tal i com la que s’havia proposat per qui fes el I.V: enterrar-lo fins la cintura i ballar el corre-corre damunt seu).

Una vegada net com una patena el CSO els resistent vam anar a buscar algun lloc per continuar... com no... fent birres. Resultat: Llafranc. Lloc que no es caracteritza precisament per la simpatia del personal i per l’econòmic dels preus. 4 Euros la mitjana!!!!!!

Des de aquesta colla bastonera volem aprofitar per fer una crida a impulsar una campanya de BOICOT AL LLAFRANC, que es visualitzi amb cartells, pegates, grups al facebook, manifestacions i un posterior assalt del local per col·lectivitzar-lo i fer-ne un ús popular, amable i econòmic per al poble. Això és el que passa quan després de rebre'ns directament amb un “no quiero lios”, cobrar-nos 4€ per cada birra i robar-ne 4 més per un canvi 'mal donat' , a sobre ens fa fora del bar i es queden dins amb els seus amics. És curiós com passa el temps en aquest bar: et diuen que en 5 minuts tanquen i al cap de 2 ja t'estan fent fora.

Sempre ens quedarà la Gordíssima... i algun dia haurem d'inventar els “clandes”...

Ah, i evidentment, vam poder guanyar calerons per l'autogestió de la Bastonera, que fet i fet era l'objectiu principal, i és d'esperar que poguem incorporar els camalls ben aviat. I tot seguit, els pedaços amb el logo, que estem a punt d'acordar del defintiu!!

Amunt la Bastonera!!

Cafeta d'autogestió!

Aquest dissabte, al CSO La Gordíssima!!

A partir de 2/4 de del vespre (20:30h), amb el PD Absolució Jona, des de l'Eixample!!

I festa bastonera de la bona!! Prometem no actuar per sorpresa!!

Fins les 3h!

Col·labora amb l'autogestió de la Bastonera de Sant Andreu!

Arribar i moldre. I dues de braves.

Dissabte no va ser el nostre gran dia. Precisament quan anunciem una possible actuació sorpresa, enmig de la mani per Palestina, va i aquell dia no la fem. I és que al marge d'alguns/es bastoners/es que no ho acabaven de veure del tot clar, la realitat ens va fer prendre una decisió impepinable: no es podia ballar. La marea humana de solidaritat amb Palestina feia impossible crear un espai prou ampli per ballar, que les gralles se sentissin, que la gent ho entengués, etc. Impossible. Però bé, el cantó positiu del motiu és, precisament, la gran quantitat de gent que ens vam trobar pels carrers de Barcelona (i també arreu del món) per denunciar el genocida Estat d'Israel, que guiat pel sionisme es converteix en un fill bastard del nazisme que només fa 60 anys intentava aniquilar els jueus/es.

En qualsevol cas, la comitiva bastonera andreuenca va ser puntual a la seva cita -amb alguna excepció, que sempre hi ha de ser-, i vestits/es per l'ocasió amb el mocador palestí ens dirigíem a Pl. Universitat. Allà al mig, entre tant gent, també hi havia lloc pels hipòcrites, els mentiders, els que volen estar a missa i repicat: els polítics suposadament d'esquerres. Com a mínim, vam poder identificar en Joan Ridao (ERC) i en Joan Herrera i en Jordi Guillot (ICV). A sobre, portaven pancarta! Quan van passar per davant nostre no van poder desoir els nostres crits; i és que mentre el tripartit de la Generalitat del Principat segueixi tenint tractes comercials amb Israel, i no els trenqui com els demana la gent, és d'una hipocresia insultant que vagin a aquestes manifestacions. Tenen les mans tacades de sang.

Un cop vam deixar passar aquesta xusma ja podíem posar-nos dins la mani. Abans, però, ens vam trobar amb els nostres companys/es de la colla bastonera de Gràcia “Cop a cop”; ells/es sí que anaven amb el vestit posat, perquè havien de portar una bandera gran a la mani, però de tanta gent que hi havia, no van poder. Ens vam consolar mútuament i vam ficar-nos dins la manifestació.

Era realment espectacular, la quantitat de gent que hi havia: algunes fonts parlen de més de 180.000 persones!! Increïble. Que en prenguin nota els sionistes i altra xusma tertuliana que corre pel nostre país!

Cap a les 19h ens trobàvem a la Pl. Urquinaona per marxar cap a Horta, destí de, ara sí, la nostra actuació. Abans de fer cap al metro, però, vam tenir “l'honor” que ens passessin pel costat l'Herrera iel Guillor; segurament s'haurien ja cansat de la mani, ja s'havien fet la foto i voldrien evitar-se una possible càrrega dels Mossos. El fet que hi haguessin pitufos a prop i que ens agafés per sorpresa els va salvar d'una escridassada més que merescuda.

A Horta, ballàvem en el segon aniversari dels Diables d'Horta. En teoria actuàvem a les 20h, per tant, arribar a 2/4, com ho férem, era tenir temps suficient per assajar. Però quan encara no havíem ni arribat, la Laura, que ja hi era, ens ve a buscar amb cara d'angoixada i ens diu: “No veniu canviades?”. Perdó? A què venia allò? Resposta: “Ballem en 10 minuts!”. Apa, ràpid cap a dins del local a canviar-se, al mateix temps que sortien les companyes de la colla bastonera de Vilassar Picadits.

Nervis, canvis de posició a última hora, quatre consignes que tothom repeteix i ningú segueix... i cap a fora. Ni temps perquè les gralles afinessin. Tant sols vam poder veure 2 balls de la Picadits. I el mocador palestí, creuat al cos.

A fora, per sort el terra s'havia assecat prou, de la pluja, però la grava petita i la pendent que tenia no feien augurar uns bons salts; per sort, ningú va prendre mal (vaja, que ningú va caure, perquè el Roger va tornar a picar el dit a l'Edi, en un fet que sembla ser ja tradició...). Va ser, potser, la pitjor actuació de la colla, després de 3 setmanes de paràlisi nadalenca, un sol assaig, canvis de lloc... I molinets que no es coordinen. Tot i així, encara vam salvar el paper. Això sí, la gent de la Picadits se'n va adonar i ens va fer la pregunta: “Fa poc que balleu, oi?”. Matador. Però en fi, s'ha d'acceptar...

Ràpid, ens canviem, i cap al bar, a ofegar les penes. Birres per gairebé tothom, i com no, dues de braves. Que no faltin. Formen part de la particular dieta de la Bastonera. Quan arribin els calçots tindrem problemes...

A l'hora de sopar, alguna gent va marxar per compromisos adquirits prèviament però la majoria es va quedar a la botifarrada que els mateixos Diables organitzaven. I després, festa amb el concert organitzat: Puro Vizio, versions del punk, i Reclam, versions del rock català (època primerenca, sobretot). Aquestes cançons van propiciar moments melancònics, sorprenents i ridículs veient la meitat de colla, d'edats ben diverses, cantant les típiques cançons, que a alguns/es va agafar a l'adolescència i a d'altres a la infància. Moment especialment tendre quan van tocar “Vespre”, d'Els Pets.

En acabat el concert, la festa es traslladava al Casal Popular La Torxa d'Horta, de l'Assemblea de Joves d'Horta-Guinardó (CAJEI). Alguna gent, però, ja va començar a desfilar, mentre d'altres seguien la festa dins el casal. A partir d'aquí, les bastoneres anaven caient com fitxes de dòmino fins que a les 5h feien fora l'últim resistent... fins la propera.

15 dies més tard del que toca...

El 7 de gener era el dia. L'hora, després de l'assaig. El què, l'amic invisible. I el lloc, el Patapalo. Això últim, però, va fallar perquè estava tancat...

Però bé, no se'ns cauen pas els anells per canviar de bar... i vam anar a un altre de clàssic, la Lira. On, per cert, vam trobar tota la parròquia habitual del Patapalo.

A mesura que arribàvem i esperàvem que tothom fos al bar, anàvem deixant els regals i sorgia la gran discussió: com es donen els regals? Els dóna qui l'ha fet? Es posa el nom i algú “innocent” el dóna a qui toca, que no sap qui li ha fet? Ens ho xivem després?

Al final, vam optar per un mix: algú s'aixecava, agafava un regal, li donava a qui tocava i aquesta persona, després d'obrir-lo, mirava d'esbrinar qui n'era l'autor/a. Amb alguns regals va haver-hi certa dificultat, amb d'altres, per qüestions de volum i forma, ja se'n sabia l'autoria abans d'obrir-lo.

Va ser un vespre tendre, amb emocions, rialles, sorpreses, alegries... i tapes. Que són la nostra dieta preferida!!

Seria ara discriminatori parlar d'alguns regals perquè qui això escriu no els recorda tots (ep, no per cap problema etílic!), i per tant faria lleig dir-ne alguns i no d'altres. Cal celebrar, però, que tot i els problemes amb les noves tecnologies, ningú es va quedar sense regal!! És que som la millor colla bastonera del món!!

Aviam si l'Elena (sense hac) envia les fotos i podem il·lustrar els dolços moments en què els i les bastoneres obrien els respectius regals! I sinó, cridarem a l'Ibrahim!!