... però de nou hem hagut de dir que no per falta de personal... aviam si canvie la cosa!
Correllengua de l'Eixample, el dissabte 26 d'octubre a la plaça del Fort Pienc; a les 11:30h, mostra de cultura popular.
Merci per convidar-nos!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eixample. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eixample. Mostrar tots els missatges
dijous, 24 d’octubre del 2013
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Ens han conviedat al Correllengua a l'Eixample

A veure si hi podem anar...
Dia: 31 d´Octubre
Lloc: Plaça del Fort Pienc
Programa:
11:00h Fira d´Entiats i Mostra de Cultura Popular
(La Bastonera potser hi participa)
13:00h Recopilatori de paraules en perill d´extinció
13:30h Parlament
14:30h Dinar popular
16:00h Combat de Garrotins i Quinto popular
Organitza:
Assemblea de Joves del Fort Pienc: http://www.ajfortpienc.cat/
Assemblea de Joves de l'Eixample: http://www.joveseixample.cat/
Maulets l'Eixample
Endavant Eixample
Etiquetes de comentaris:
actuacions,
Correllengua,
Eixample
dimarts, 28 d’abril del 2009
Crònica de l’actuació a Sagrada Família
El diumenge dia 26 d’abril, la gent de la Bastonera havíem quedat a dos quarts de quatre als Jardinets de la Indústria (Sagrada Família) per preparar-nos per l’actuació de les 16 h. Encara no hi érem totes quan quatre de les bastoneres vam decidir d’anar a l’ombra, concretament a una zona on hi havia gespa. Quan ens hi estàvem dirigint... plaf!, la primera cagarada del dia: la dessuadora de la Montse va rebre el primer impacte merdós de la jornada (visca els coloms!)
Poc després, van aparèixer la resta de bastoneres (inclosa la grallera) i es van apuntar a l’apalancada gespívola. Al cap d’una bona estona vam decidir que començava a ser hora d’espavilar-nos, i ens vam aixecar per anar a assajar. Però... Quina sorpresa! La merda tornava a fer acte de presència, en aquest cas la víctima va ser l’Elena: s’havia assegut damunt un tros de gespa que era més marronós que verd.
Després d’assajar d’amagat, tot picant i trepitjant involuntàriament una merda seca, vam tornar als jardinets, on el públic ens esperava impacient. Aleshores vam escollir on faríem els balls: en un espai proper a la vorera, que feia pendent, però que no era de sorra i que, per tant, hi podríem picar sorollosament amb els bastons.
El públic (no direm si n’hi havia molt o poc) ens va aclamar efusivament, i això va provocar (possiblement) que els fogots de la Laura apareguessin. Entre ball i ball va interrompre uns segons l’actuació: bastons a l’entrecuix i mans... mans properes a aquesta zona.
Després d’una gran actuació (ja ho diuen ja que la merda porta bona sort) vam decidir d’anar a un bar i acabar d’arrodonir la tarda amb un cafè/cigaló/bikini/birra/nestea, aquesta barreja va provocar una inesperada inspiració. Ho podreu comprovar aviat!
Poc després, van aparèixer la resta de bastoneres (inclosa la grallera) i es van apuntar a l’apalancada gespívola. Al cap d’una bona estona vam decidir que començava a ser hora d’espavilar-nos, i ens vam aixecar per anar a assajar. Però... Quina sorpresa! La merda tornava a fer acte de presència, en aquest cas la víctima va ser l’Elena: s’havia assegut damunt un tros de gespa que era més marronós que verd.
Després d’assajar d’amagat, tot picant i trepitjant involuntàriament una merda seca, vam tornar als jardinets, on el públic ens esperava impacient. Aleshores vam escollir on faríem els balls: en un espai proper a la vorera, que feia pendent, però que no era de sorra i que, per tant, hi podríem picar sorollosament amb els bastons.
El públic (no direm si n’hi havia molt o poc) ens va aclamar efusivament, i això va provocar (possiblement) que els fogots de la Laura apareguessin. Entre ball i ball va interrompre uns segons l’actuació: bastons a l’entrecuix i mans... mans properes a aquesta zona.
Després d’una gran actuació (ja ho diuen ja que la merda porta bona sort) vam decidir d’anar a un bar i acabar d’arrodonir la tarda amb un cafè/cigaló/bikini/birra/nestea, aquesta barreja va provocar una inesperada inspiració. Ho podreu comprovar aviat!
Etiquetes de comentaris:
Cròniques,
Eixample,
festa major
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Cartell que ho va començar tot
Primer cartell de la colla
Cartell provisional de la Bastonera de St. Andreu
Segon cartell de la colla
