Dissabte no va ser el nostre gran dia. Precisament quan anunciem una possible actuació sorpresa, enmig de la mani per Palestina, va i aquell dia no la fem. I és que al marge d'alguns/es bastoners/es que no ho acabaven de veure del tot clar, la realitat ens va fer prendre una decisió impepinable: no es podia ballar. La marea humana de solidaritat amb Palestina feia impossible crear un espai prou ampli per ballar, que les gralles se sentissin, que la gent ho entengués, etc. Impossible. Però bé, el cantó positiu del motiu és, precisament, la gran quantitat de gent que ens vam trobar pels carrers de Barcelona (i també arreu del món) per denunciar el genocida Estat d'Israel, que guiat pel sionisme es converteix en un fill bastard del nazisme que només fa 60 anys intentava aniquilar els jueus/es.
En qualsevol cas, la comitiva bastonera andreuenca va ser puntual a la seva cita -amb alguna excepció, que sempre hi ha de ser-, i vestits/es per l'ocasió amb el mocador palestí ens dirigíem a Pl. Universitat. Allà al mig, entre tant gent, també hi havia lloc pels hipòcrites, els mentiders, els que volen estar a missa i repicat: els polítics suposadament d'esquerres. Com a mínim, vam poder identificar en Joan Ridao (ERC) i en Joan Herrera i en Jordi Guillot (ICV). A sobre, portaven pancarta! Quan van passar per davant nostre no van poder desoir els nostres crits; i és que mentre el tripartit de la Generalitat del Principat segueixi tenint tractes comercials amb Israel, i no els trenqui com els demana la gent, és d'una hipocresia insultant que vagin a aquestes manifestacions. Tenen les mans tacades de sang.
Un cop vam deixar passar aquesta xusma ja podíem posar-nos dins la mani. Abans, però, ens vam trobar amb els nostres companys/es de la colla bastonera de Gràcia “Cop a cop”; ells/es sí que anaven amb el vestit posat, perquè havien de portar una bandera gran a la mani, però de tanta gent que hi havia, no van poder. Ens vam consolar mútuament i vam ficar-nos dins la manifestació.
Era realment espectacular, la quantitat de gent que hi havia: algunes fonts parlen de més de 180.000 persones!! Increïble. Que en prenguin nota els sionistes i altra xusma tertuliana que corre pel nostre país!
Cap a les 19h ens trobàvem a la Pl. Urquinaona per marxar cap a Horta, destí de, ara sí, la nostra actuació. Abans de fer cap al metro, però, vam tenir “l'honor” que ens passessin pel costat l'Herrera iel Guillor; segurament s'haurien ja cansat de la mani, ja s'havien fet la foto i voldrien evitar-se una possible càrrega dels Mossos. El fet que hi haguessin pitufos a prop i que ens agafés per sorpresa els va salvar d'una escridassada més que merescuda.
A Horta, ballàvem en el segon aniversari dels Diables d'Horta. En teoria actuàvem a les 20h, per tant, arribar a 2/4, com ho férem, era tenir temps suficient per assajar. Però quan encara no havíem ni arribat, la Laura, que ja hi era, ens ve a buscar amb cara d'angoixada i ens diu: “No veniu canviades?”. Perdó? A què venia allò? Resposta: “Ballem en 10 minuts!”. Apa, ràpid cap a dins del local a canviar-se, al mateix temps que sortien les companyes de la colla bastonera de Vilassar Picadits.
Nervis, canvis de posició a última hora, quatre consignes que tothom repeteix i ningú segueix... i cap a fora. Ni temps perquè les gralles afinessin. Tant sols vam poder veure 2 balls de la Picadits. I el mocador palestí, creuat al cos.
A fora, per sort el terra s'havia assecat prou, de la pluja, però la grava petita i la pendent que tenia no feien augurar uns bons salts; per sort, ningú va prendre mal (vaja, que ningú va caure, perquè el Roger va tornar a picar el dit a l'Edi, en un fet que sembla ser ja tradició...). Va ser, potser, la pitjor actuació de la colla, després de 3 setmanes de paràlisi nadalenca, un sol assaig, canvis de lloc... I molinets que no es coordinen. Tot i així, encara vam salvar el paper. Això sí, la gent de la Picadits se'n va adonar i ens va fer la pregunta: “Fa poc que balleu, oi?”. Matador. Però en fi, s'ha d'acceptar...
Ràpid, ens canviem, i cap al bar, a ofegar les penes. Birres per gairebé tothom, i com no, dues de braves. Que no faltin. Formen part de la particular dieta de la Bastonera. Quan arribin els calçots tindrem problemes...
A l'hora de sopar, alguna gent va marxar per compromisos adquirits prèviament però la majoria es va quedar a la botifarrada que els mateixos Diables organitzaven. I després, festa amb el concert organitzat: Puro Vizio, versions del punk, i Reclam, versions del rock català (època primerenca, sobretot). Aquestes cançons van propiciar moments melancònics, sorprenents i ridículs veient la meitat de colla, d'edats ben diverses, cantant les típiques cançons, que a alguns/es va agafar a l'adolescència i a d'altres a la infància. Moment especialment tendre quan van tocar “Vespre”, d'Els Pets.
En acabat el concert, la festa es traslladava al Casal Popular La Torxa d'Horta, de l'Assemblea de Joves d'Horta-Guinardó (CAJEI). Alguna gent, però, ja va començar a desfilar, mentre d'altres seguien la festa dins el casal. A partir d'aquí, les bastoneres anaven caient com fitxes de dòmino fins que a les 5h feien fora l'últim resistent... fins la propera.
En qualsevol cas, la comitiva bastonera andreuenca va ser puntual a la seva cita -amb alguna excepció, que sempre hi ha de ser-, i vestits/es per l'ocasió amb el mocador palestí ens dirigíem a Pl. Universitat. Allà al mig, entre tant gent, també hi havia lloc pels hipòcrites, els mentiders, els que volen estar a missa i repicat: els polítics suposadament d'esquerres. Com a mínim, vam poder identificar en Joan Ridao (ERC) i en Joan Herrera i en Jordi Guillot (ICV). A sobre, portaven pancarta! Quan van passar per davant nostre no van poder desoir els nostres crits; i és que mentre el tripartit de la Generalitat del Principat segueixi tenint tractes comercials amb Israel, i no els trenqui com els demana la gent, és d'una hipocresia insultant que vagin a aquestes manifestacions. Tenen les mans tacades de sang.
Un cop vam deixar passar aquesta xusma ja podíem posar-nos dins la mani. Abans, però, ens vam trobar amb els nostres companys/es de la colla bastonera de Gràcia “Cop a cop”; ells/es sí que anaven amb el vestit posat, perquè havien de portar una bandera gran a la mani, però de tanta gent que hi havia, no van poder. Ens vam consolar mútuament i vam ficar-nos dins la manifestació.
Era realment espectacular, la quantitat de gent que hi havia: algunes fonts parlen de més de 180.000 persones!! Increïble. Que en prenguin nota els sionistes i altra xusma tertuliana que corre pel nostre país!
Cap a les 19h ens trobàvem a la Pl. Urquinaona per marxar cap a Horta, destí de, ara sí, la nostra actuació. Abans de fer cap al metro, però, vam tenir “l'honor” que ens passessin pel costat l'Herrera iel Guillor; segurament s'haurien ja cansat de la mani, ja s'havien fet la foto i voldrien evitar-se una possible càrrega dels Mossos. El fet que hi haguessin pitufos a prop i que ens agafés per sorpresa els va salvar d'una escridassada més que merescuda.
A Horta, ballàvem en el segon aniversari dels Diables d'Horta. En teoria actuàvem a les 20h, per tant, arribar a 2/4, com ho férem, era tenir temps suficient per assajar. Però quan encara no havíem ni arribat, la Laura, que ja hi era, ens ve a buscar amb cara d'angoixada i ens diu: “No veniu canviades?”. Perdó? A què venia allò? Resposta: “Ballem en 10 minuts!”. Apa, ràpid cap a dins del local a canviar-se, al mateix temps que sortien les companyes de la colla bastonera de Vilassar Picadits.
Nervis, canvis de posició a última hora, quatre consignes que tothom repeteix i ningú segueix... i cap a fora. Ni temps perquè les gralles afinessin. Tant sols vam poder veure 2 balls de la Picadits. I el mocador palestí, creuat al cos.
A fora, per sort el terra s'havia assecat prou, de la pluja, però la grava petita i la pendent que tenia no feien augurar uns bons salts; per sort, ningú va prendre mal (vaja, que ningú va caure, perquè el Roger va tornar a picar el dit a l'Edi, en un fet que sembla ser ja tradició...). Va ser, potser, la pitjor actuació de la colla, després de 3 setmanes de paràlisi nadalenca, un sol assaig, canvis de lloc... I molinets que no es coordinen. Tot i així, encara vam salvar el paper. Això sí, la gent de la Picadits se'n va adonar i ens va fer la pregunta: “Fa poc que balleu, oi?”. Matador. Però en fi, s'ha d'acceptar...
Ràpid, ens canviem, i cap al bar, a ofegar les penes. Birres per gairebé tothom, i com no, dues de braves. Que no faltin. Formen part de la particular dieta de la Bastonera. Quan arribin els calçots tindrem problemes...
A l'hora de sopar, alguna gent va marxar per compromisos adquirits prèviament però la majoria es va quedar a la botifarrada que els mateixos Diables organitzaven. I després, festa amb el concert organitzat: Puro Vizio, versions del punk, i Reclam, versions del rock català (època primerenca, sobretot). Aquestes cançons van propiciar moments melancònics, sorprenents i ridículs veient la meitat de colla, d'edats ben diverses, cantant les típiques cançons, que a alguns/es va agafar a l'adolescència i a d'altres a la infància. Moment especialment tendre quan van tocar “Vespre”, d'Els Pets.
En acabat el concert, la festa es traslladava al Casal Popular La Torxa d'Horta, de l'Assemblea de Joves d'Horta-Guinardó (CAJEI). Alguna gent, però, ja va començar a desfilar, mentre d'altres seguien la festa dins el casal. A partir d'aquí, les bastoneres anaven caient com fitxes de dòmino fins que a les 5h feien fora l'últim resistent... fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada