El 7 de gener era el dia. L'hora, després de l'assaig. El què, l'amic invisible. I el lloc, el Patapalo. Això últim, però, va fallar perquè estava tancat...
Però bé, no se'ns cauen pas els anells per canviar de bar... i vam anar a un altre de clàssic, la Lira. On, per cert, vam trobar tota la parròquia habitual del Patapalo.
A mesura que arribàvem i esperàvem que tothom fos al bar, anàvem deixant els regals i sorgia la gran discussió: com es donen els regals? Els dóna qui l'ha fet? Es posa el nom i algú “innocent” el dóna a qui toca, que no sap qui li ha fet? Ens ho xivem després?
Al final, vam optar per un mix: algú s'aixecava, agafava un regal, li donava a qui tocava i aquesta persona, després d'obrir-lo, mirava d'esbrinar qui n'era l'autor/a. Amb alguns regals va haver-hi certa dificultat, amb d'altres, per qüestions de volum i forma, ja se'n sabia l'autoria abans d'obrir-lo.
Va ser un vespre tendre, amb emocions, rialles, sorpreses, alegries... i tapes. Que són la nostra dieta preferida!!
Seria ara discriminatori parlar d'alguns regals perquè qui això escriu no els recorda tots (ep, no per cap problema etílic!), i per tant faria lleig dir-ne alguns i no d'altres. Cal celebrar, però, que tot i els problemes amb les noves tecnologies, ningú es va quedar sense regal!! És que som la millor colla bastonera del món!!
Aviam si l'Elena (sense hac) envia les fotos i podem il·lustrar els dolços moments en què els i les bastoneres obrien els respectius regals! I sinó, cridarem a l'Ibrahim!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada