Crònica de la Botifarrada a la Hispanitat de Mataró

L’11 d’octubre Maulets ens va convidar a ballar a Mataró, i com que hi havia botifarres pel mig - a la Hispanitat eh? que ningú pensi que ens venem a coses terrenals...- no ens ho vam pensar i La Bastonera i el seu grup de supporters vam enfilar cap a la renfe, ampolla de moscatell en mà, per pillar el tren que ens duria cap a la ciutat d’en Robafaves i la Toneta.

La impaciència ens consumia per dins per ballar, també per que apareguessin els grallers que ens havien de salvar el cul en aquella ocasió, així que vam decidir fer un primer assaig sense gralles. // Per cert ESTEM BUSCANT GRALLER(E)S! Si teniu colegues o en sabeu passeu-vos pels assajos! Dx 20’30h local de Diables // Perdoneu l’incís però anem una mica desesperades amb el tema....

Bé doncs, el que dèiem, després d’aquest primer assaig on vam decidir més o menys l’ordre dels balls, posicions etc, vam veure aparèixer el Bou i el colega fet que ens va calmar força. Immediatament vam anar a una altra placeta per fer un assaig en condicions i amb música, però la casuística va fer que la organització vingués a buscar-nos, vam tenir un assaius interruptus però és que era absolutament necessari que anéssim a canviar-nos, i sense poder explicar-nos, i tallant el ritme caribeny que ens caracteritza, ens van conduir cap a una casa okupa molt guapa, tot valgui dir-ho, també una mica llunyana.

Allà ens vam trobar amb penya de la Colla Bastonera de Cardedeu i amb Picadits de Vilassar però no vam tenir massa temps d’intercanviar paraules perquè la nostra condició de colla-punki comportava fer una competi per canviar-nos ben de pressa i poder acabar l’assaig abans de l’actuació, fer una birra, etc. De fet, vam parlar amb Cardedeu per demanar uns camalls que van ser combinats amb unes mitges negres, en lloc de pantalons, al més pur estil Shakira... Aaauuuuuh, loba ;)

Creuant Mataró a ritme de marxa vam tornar a la placeta per prosseguir amb l’assaig, l’acordió maratoniana de La Bastonera va sortir perfecta i en breu ens van cridar per anar a ballar, estàvem una mica cansades de tants assajos i d’anar amunt i avall però això no va ser cap impediment per que sortíssim a plaça amb moltes ganes! Al rondo, anàvem després de Cardedeu i abans de Picadits i si bé la nostra actuació va passar a la història sense pena ni glòria, només amb una petita ovació amb el ball final; el de l’acordió, vam flipar amb les altres dues colles, que en saben molt i pensem copiar-los alguns cops, ja ho avisem.

I després de l’actuació, vam anar a buscar les butis, vam entaular-nos i entre birreta fresca i bona conversa se’ns va passar el temps volant. Ben aviat va començar el concert però per a ballar ens calia fer abans un ressopó mentre esperàvem més supporters andreuencs a l’Atzucac. Amb la panxa plena i el fetge treballant no tenim cap problema per ballar Miquel del Roig i les seves versions o el que sigui així que en un moment ens vam animar i vam acabar de festivalón amb Orxata Sound Sistema.

Van haver-hi algunes desercions en acabar el concert però cal recordar per què érem allà, que era ja dia 12 i algunes tenien deures per fer. Ho deixarem aquí.

Salut i:

Canya, canya, canya contra Espanya!