dijous, 24 de setembre de 2009

La xuleria es paga

Per fi tornàvem a actuar! Per fi tornàvem als "escenaris" després de la llarga letargia de l'estiu! Per fi, després d'haver hagut de dir que "no" a 3 actuacions a principis de mes!! Per fi!

La cita era el dissabte 19 de setembre. El lloc, Cerdanyola del Vallès, i el motiu, el Correllengua organitzat, entre d'altres per l'AC La Verema. Ens entusiasmava d'allò més, i vam haver de fer mans i mànigues per poder-hi anar. Tant, que de fet, la nostra "grallera oficial" es va vestir de curt, que dirien futbolísticament parlant, és a dir, va fer de bastonera, i vam haver de "fitxar" una grallera externa. No problem! La il·lusió pot més que les trabes, i ja ho diu aquella samarreta de Can Vies: qui no vol fer les coses busca excuses, qui les vol fer troba els mitjans. I naltros els havíem trobat!

Com trobar-nos també tocava a 3/4 de 10h del matí (9:45h) a l'estació de Sant Andreu Arenal (aka Fabra i Puig) per agafar el tren de les 9:53h. Però com que la impuntualitat de la colla és galopant i no canvia per molt que hi hagi l'estiu pel mig, n'hi va haver que van fer tard i vam haver d'agafar el tren de les 10:08h. Prèviament, però, i per evitar que ens passés el mateix que a Sabadell, vam comprar una targeta de 10 viatges de 2 zones per no trobar-nos amb malentesos ferroviaris.

Després de 13 minuts de trajecte i la nova amistat feta per una bastonera (una iaia molt parladora i respectuosa amb els seients), vam arribar al nostre destí. Allà vam seguir les indicacions que ens havien fet arribar, i a part de preguntar un parell de vegades, també, vam arribar al lloc en qüestió. Quan hi vam arribar, a part del nostre 'contacte', no hi havia gaire gent, així que vam decidir anar a esmorzar. La idea era esmorzar i tot seguit, assajar, cosa que fem sempre (cal repetir-ho: sempre) abans de cada actuació.

Però aquell dia, sigui perquè feia sol, sigui perquè els bikinis mallorquins amb pa de pagès estaven boníssims o sigui perquè som més xulos/es que ningú, vam decidir: no assagem! Ens canviem i ballem directament. Sembla que la ingesta d'aliments ens va impedir caure en el fet que la grallera que portàvem era "nova" per a naltros, i no sabíem com encaixaríem...

A mig esmorzar ja ens van venir a buscar per veure si podíem anar alleugerint (com sempre, fèiem tard...), vam tornar a la plaça, on ja hi havia més gent i ambient, i vam anar-nos a canviar. Allà, tot i tenir un lloc esplèndid per assajar (per gran i amagat a la vista de públic), vam refrendar-nos en què no calia. I apa, cap a la plaça. Un cop allà, una mica de dubte sobre si ens esperem una estona o ballem ja, i mentre ho acabàvem de decidir, veiem com tothom comença a agrupar-se al nostre voltant i ens anuncien per megafonia. Apa, doncs, a ballar toquen!

Ens col·loquem, intentant sortejar un arbre que hi havia a l'única zona sense sorra de la plaça, i comencem el primer ball. "Zasca", que diria aquell... quina fou la nostra sorpresa en veure que el ritme de la grallera era molt més accelerat que el nostre!! Sort que el primer és un ball senzill, de pica-mans, i el podíem seguir... Les nostres cares eren un poema, ens miràvem les unes a les altres preguntant-nos qui havia posat l'accelerador a la cinta...

Però, ai l'as! Quan va tocar fer el primer canvi, que anunciem amb el crit de "via fora", la grallera va continuar amb la mateixa seqüència, i quan la va variar, naltros ja estàvem tornant a començar... Total! Un desastre! Primer cop a la colla que hem d'aturar un ball i tornar a començar. En ser el primer, molt senzill, vam decidir fer-lo sense música. I el vam quadrar, que per alguna cosa portem 1 any fent-lo...

Acte seguit, vam fer el "merdós", que porta la música del "lleó", i ens va sortir de conya! A continuació venia la "floreta" (marxa d'en Serra), i amb ella va venir també, altre cop, el desastre. Aquest ball també té 2 seqüències amb 1 ritme, 1 seqüència amb un altre ritme, i després tornem a les 2 seqüències inicials. Doncs tot anava molt bé fins que vam començar a fer la seqüència del mig, que la grallera va continuar amb la mateixa que havíem fet fins aleshores. La cosa no ens quadrava a naltros, que començàvem a posar cares de "ein?", però a nivell visual-artístico-ballarí, no quedava del tot malament. Però, "zasca" altre cop, quan naltros tornàvem a repetir les dues seqüències inicials, la grallera va començar a fer la seqüència del mig. I allò sí que no hi havia qui ho arreglés. Per segona vegada en la nostra història, per segona vegada en aquella actuació, vam haver d'aturar, que les gralleres s'entenguessin i, apa, sant tornem-hi que no ha estat res! Aquest cop sí, el vam quadrar, però a costa d'uns pulmons que acusaven haver ballat 1 cop i mig seguits la floreta...

Per reposar, el "passa el cubata" (gener-febrer), que ens queda molt bé, i per acabar, la "diagonal" (vermut), que van aconseguir treure'ns la mala espina del ball. La gent, no sabem si per pena, per desconeixement o perquè realment els va agradar, ens va dir que havia estat una molt bona actuació. En fi, naltros en vam treure una gran lliçó: ASSAJAR SEMPRE, SOBRETOT SI HI HA ALGÚ QUE NO ÉS DEL GRUP, I MÉS ENCARA SI RESULTA SER LA GRALLA!!!!

Però bé, com tot, després ve ja el deixar-se anar i gaudir d'una més que treballada jornada cultural en defensa del català. Un cop canviats, un parell de bastoneres van fer l'I.V. i van marxar, però la resta vam degustar suc de civada (menys un parell, refresc de taronja), vam prendre el sol, vam ajudar a fer castells, i vam establir les normes d'un nou i apassionant joc consistent en encertar el pinyol de l'oliva al got de l'altri. Normes: el pinyol s'ha de llençar amb la boca, el got no es pot tapar, i el pinyol no es pot desviar amb la mà (sí que es pot apartar el got, per exemple). Vam estar a punt de muntar un taller del joc allà mateix però vam considerar que podria tacar la nostra imatge...

I al final, com no, ens vam quedar a dinar. I quin dinar! Una paella d'allò més bona (que n'aprenguin!), amb amanida, tot regat amb vi i un sol que cremava com si fos de ple estiu. Poc després de l'àpat vam començar ja a desfilar cap al poble, no sense demanar abans als organitzadors que voldríem, algun dia,tornar a ballar a Cerdanyola (i fer-ho tot bé, recoi!).

[vídeos i imatges de l'actuació, més endavant]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cartell que ho va començar tot

Cartell que ho va començar tot
Primer cartell de la colla

Cartell provisional de la Bastonera de St. Andreu

Cartell provisional de la Bastonera de St. Andreu
Segon cartell de la colla